Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entreguerres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Entreguerres. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de març del 2015

dimecres, 19 de juny del 2013

Una interesssant predicció de Keynes.

"Si el que ens proposem és que, almenys durant una generació Alemanya no puga adquirir poc més que una mitjana prosperitat, si creiem que tots els nostres recents aliats són àngels purs i tots els nostres recents enemics, alemanys, austríacs, hongaresos i els altres són fills de del dimoni, si volem que, any rere any, Alemanya siga empobrida i els seus fills es moren de fam i emmalalteixen, i que estiga envoltada d'enemics, llavors rebutgem totes les proposicions generoses, i particularment les que puguen ajudar Alemanya a recuperar una part de la seua antiga prosperitat material. (...).
Si tal manera d'estimar les nacions i les relacions d'unes amb altres fos adoptat per les democràcies de l'Europa occidental, llavors, que el
cel ens salve a tots si nosaltres aspirem deliberadament a l'empobriment de l'Europa central, la venjança, no dubte a predir, no trigarà. "

J. M. Keynes. Les conseqüències econòmiques de la pau. 1919.


dijous, 6 de juny del 2013

Text sobre el feixisme a comentar.

“A diferencia del Estado liberal, que tiene la misión de administrar una sociedad de manera que puedan desarrollarse los individuos, los grupos y la economía sin limitación de la libertad, el Estado totalitario pretende, mediante la coerción, organizar la sociedad para evitar los defectos y las taras del liberalismo. [ ... ] El fascismo italiano sitúa su ideal en un Estado todopoderoso, «conciencia inmanente de la nación», cuyos intereses deben prevalecer por encima de los intereses individuales. [ ... ] A las gentes, desprovistas así de sus esquemas habituales de organización, el régimen propone un ideal de unión en el Estado: en lugar de las luchas sociales, la colaboración de las clases mediante estructuras corporativistas; en vez de la lucha de los partidos, un ideal moral de espíritu de sacrificio en favor de la comunidad nacional; en lugar de la fe religiosa, la mística comunitaria, de la cual el partido fascista es la encarnación y el sustento.
El caso de la Alemania nazi es, a la vez, parecido y distinto. La voluntad de unificación de la comunidad nacional es idéntica, pero en este caso es la raza y no el Estado, simple instrumento al servicio de los objetivos raciales, lo que constituye el punto de encuentro.”

S. Berstein. Los regímenes políticos del siglo XX. 

dimarts, 27 de març del 2012

LAWRENCE D'ARÀBIA.

Gran pel·lícula per entendre el que va passar i passa a l'Orient Pròxim, la música és una altra meravella.

dijous, 2 de juny del 2011

dimarts, 5 d’abril del 2011

La ola. Gran pel·lícula.

Pel·lícula ambientada en l'actualitat en què s'intenta explicar l'aparició del feixisme, molt recomanable per a vore-la aquesta setmana santa, per què no?

diumenge, 3 d’abril del 2011

dimecres, 19 de maig del 2010

Presentació sobre els totalitarismes, clara i efectiva.

Algunes pel·lícules sobre el nazisme, poques, hi ha moltes més.

-El lector, Stephen Daldry, una recent i molt interessant pel·lícula sobre els elements més íntims i psicològics del nazisme, i sobre l'anàlisi de conciència global dels alemanys després la II Guerra Mundial.
-Escena de la pel·lícula "Cabaret", de Bob Fosse, esgarrrifosa però tendra cançó que captiva l'espectador, encarna tan perfectament l'esperit d'enagenació col·lectiva dels nazis que va ser censurada durant alguns anys.
-El hundimiento, la pel·lícula sobre els darrers dies en la vida de Hitler i del règim nazi, no es tan bona per entendre el fonomen del nazisme com els dos films anteriors però és una excel·lent pel·lícula, i desenvolupa uns fets ben interessants.
-Valkiria, Bryan Singe, recent pel·lícula sobre un complot per assassinar Hitler en plena guerra Mundial, no massa bona i tampoc ajuda a estudiar el tema de forma completa però és recent.
-La pel·lícula sobre el feixisme italià, però val doncs per a tots els totalitarismes, és un film tendre i alhora aborronador, el director és Ettore Scola i els protagonstes dues estreles del cinema universal: Loren i Mastroiani, del argument vaig fer un resum a classe.
-Vencedors o vençuts narra el desenvolupament dels judici de Nürenberg, una ciutat en runes, quan és jutjà alguns nazis pels crims comesos, en realitat esdevé un judici a la societat alemanya dels 30. Descriu perfectament els dubtes aliats sobre si ser durs o suaus amb el poble alemany, ja que des del 1945 esdevindrà necessari per als nordamericans en el conflicte amb l'URSS, Guerra Freda.

Altres poques pel·lícules:
El xiquet del pijama a ratlles.
La vida és bella.
La llista de Schindler.
El gran dictador.
..i moltes altres.

dilluns, 26 d’abril del 2010

Blog sobre l'economia d'Entreguerres.

Aquest Blog està molt bé i està pensat per a vosaltres, si tinguereu el gust de analitzar-lo us ajudaria moltíssim, ànim.