dijous, 20 de desembre de 2012

Bon Nadal i ací teniu una proposta per a les festes nadalenques.

Llegiu aquest text que he escrit, mireu d'entendre-lo mitjançant el repàs de tot el que hem estudiat al llarg de la primera avaluació i del que vos he dit que estudiarem només tornar de les vacances de Nadal.
"L'antic règim se'n ve avall perquè hi ha una classe social, la burgesia, que cada vegada té més diners, guanyats amb l'artesania, la incipient indústria i el comerç. Té diners però no poder, que el té l'aristocràcia i doncs la monarquia absoluta. La Revolució Industrial capgira les estructures econòmiques i doncs enfortix el paper de la burgesia, que vol i que canvia les estructures polítiques de l'Antic Règim per mitjà de les Revolucions Burgeses, o l'americana. A meitat de segle XIX aquest liberalisme agafa in caire també nacionalista, i es traduix entre altres coses en les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya, tenint clar que tant el liberalisme com el nacionalisme són polítics i ben clarament també econòmics. A partir de les revolució del 1848, el poble es desvincula dels interessos de la burgesia i aquesta s'alia amb el seu vell enemic: la noblesa. Això passa perquè amplis sectors del proletariat pensen que la burgesia no vol la llibertat per tothom, sinó només per als més rics; ací sorgix la consolidació del pensament socialista, marxisme, anarquisme etc. Durant els primers anys de la dècada de 1870 es produix una crisi de baixos preus agraris a Europa i de superproducció industrial generalitzada. Això provocà entre 1870 i 1914 la migració europea més gran de la història. Però Gran Bretanya i França, ja que a Alemanya aquesta crisi li afecta menys, no estan disposats a parar la maquineta industrial, i partint dels assoliments de la Primera Revolució Industrial, s'enceta la Segona, a més del carbó, s'incorporà fins el 1914 el petroli com a font d'energia, al tèxtil i la siderúrgia s'afegiran, les indústries metal·lúrgiques, químiques, i de l'electricitat, i al ferrocarril s'afegiran el progrés del transport marítim, l'automòbil, l'aviació i la revolució en les comunicacions. Per superar la crisi cal baixar sous, la qual cosa reforça el moviment obrer, i cal adquirir matèries primeres més barates, i a més a més buscar nous mercats fora d'Europa. Per aconseguir les dues darreres coses es produix el fenómen de l'Imperialisme. La concentració de capitals permetrà la superació de la crisi però en fals perquè a banda de les injustícies que ocasiona a Europa i arreu el món, la competència econòmica entre estats que provoca tot plegat finalitzarà el 1914 amb la I Guerra Mundial".


dimecres, 19 de setembre de 2012

Polèmica amb diversos punts de vista sobre fets i persones de la Història

Diversos textos sobre com l'interpretació que es fa de la Història depén de les preguntes que faça l'historiador, de la seua ideologia, de la seua cultura, dels seus interessos.

Ús de la Història. Què és la Història. Per a què servix la Història.

Aquest text serà comentat en classe podeu consultar-lo en aquest enllaç. És una reflexió sobre l'ús de la Història en diversos moments i fins i tot ara, doncs la Història no és una ciència sobre coses caducades, tots els fets del passat tenen trascendència a hui, i si no la tenen, per a què hauríem d'estudiar-los?.

Altre article que pot il·lustrar tot açò.

dimarts, 27 de març de 2012

LAWRENCE D'ARÀBIA.

Gran pel·lícula per entendre el que va passar i passa a l'Orient Pròxim, la música és una altra meravella.

dimecres, 21 de març de 2012

Resum del punt 2 del llibre sobre la Revolució Russa. El text és de Maria Molina.

LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

La revolució de Febrer de 1917 va ocòrrer a causa de la Primera Guerra Mundial ja que hi hava grups socials que s’oposaven i també perque aquests s’oposaven al sistema tsarista que no funcionava.
Entre Febrer i Octubre en Rússia hi hava dos poders paral·lels: els soviets que estaven formats per els bolxevics i els menxevics i els quals tenien el suport de la población i el govern provisional que tenia el poder oficial.
El govern provisional va adoptar una sèrie de reformes. El manteniment de Rússia en la guerra va provocar enfrontaments entre els menxevics i els bolxevics.
El govern provisional va anar canviant i es va posar al mateix nivell que els menxevics, ja que van anar portant el govern provisional cap a l’esquerra. El soviets van donar suport als boltxevics i posen fi al govern provisional, aquests els bolxevics aconsegueixen el poder i aconsegueixen traure a Rússia de la Primera Guerra Mundial.


Maria Molina.

divendres, 10 de febrer de 2012

Comentari de text. 101212.

Les jornades de juny de 1848.
          "La revolució de juny oferix l'espectacle d'una lluita aferrissada, tant a Paris com arreu el món, sense cap paral·lel fins aleshores...És la primera gran batalla entre les classes que es divisen en la societat moderna. És una lluita pel manteniment o l'aniquilament de l'ordre burgés, el vel que cobria la república es trenca... La fraternitat de les classes antagòniques en la què una explota l'altra, eixa fraternitat proclamada en febrer..., la seua expressió vertadera, autèntica, prosaic, és la guerra civil..., la guerra entre el capital i el treball. Allò que distingix la revolució de juny de totes les revolucions precedents és l'absència de tota il·lusió, de tot entusiasme. El poble no és com al febrer cantant a les barricades: Morir per la pàtria.  Els obrers de juny lluiten per la seua existència, la pàtria a perdut per a ells tot el seu significat. La Marsellesa i tots els records de la gran revolució han desaparegut. Poble i burgesos presentixen que la revolució en què prenen part és més gran que la de 1789 i la de1893".
                                            Karl Marx: La lluita de classes a França (!848-1850).              

dilluns, 6 de febrer de 2012

La cançó de La Intenacional.





LA INTERNACIONAL

Arriba, parias de la Tierra.
En pie, famélica legión.
Atruena la razón en marcha,
es el fin de la opresión.

Del pasado hay que hacer añicos,
legión esclava en pie a vencer,
el mundo va a cambiar de base,
los nada de hoy todo han de ser.

Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
(bis)

Ni en dioses, reyes ni tribunos,
está el supremo salvador.
Nosotros mismos realicemos
el esfuerzo redentor.

Para hacer que el tirano caiga
y el mundo siervo liberar,
soplemos la potente fragua
que el hombre libre ha de forjar.

Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
(bis)

La ley nos burla y el Estado
oprime y sangra al productor.
Nos da derechos irrisorios,
no hay deberes del señor.

Basta ya de tutela odiosa,
que la igualdad ley ha de ser,
no más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber.

Agrupémonos todos,
en la lucha final.
El género humano
es la internacional.
(bis)

dijous, 19 de gener de 2012