dijous, 20 de desembre de 2012

Bon Nadal i ací teniu una proposta per a les festes nadalenques.

Llegiu aquest text que he escrit, mireu d'entendre-lo mitjançant el repàs de tot el que hem estudiat al llarg de la primera avaluació i del que vos he dit que estudiarem només tornar de les vacances de Nadal.
"L'antic règim se'n ve avall perquè hi ha una classe social, la burgesia, que cada vegada té més diners, guanyats amb l'artesania, la incipient indústria i el comerç. Té diners però no poder, que el té l'aristocràcia i doncs la monarquia absoluta. La Revolució Industrial capgira les estructures econòmiques i doncs enfortix el paper de la burgesia, que vol i que canvia les estructures polítiques de l'Antic Règim per mitjà de les Revolucions Burgeses, o l'americana. A meitat de segle XIX aquest liberalisme agafa in caire també nacionalista, i es traduix entre altres coses en les unificacions d'Itàlia i d'Alemanya, tenint clar que tant el liberalisme com el nacionalisme són polítics i ben clarament també econòmics. A partir de les revolució del 1848, el poble es desvincula dels interessos de la burgesia i aquesta s'alia amb el seu vell enemic: la noblesa. Això passa perquè amplis sectors del proletariat pensen que la burgesia no vol la llibertat per tothom, sinó només per als més rics; ací sorgix la consolidació del pensament socialista, marxisme, anarquisme etc. Durant els primers anys de la dècada de 1870 es produix una crisi de baixos preus agraris a Europa i de superproducció industrial generalitzada. Això provocà entre 1870 i 1914 la migració europea més gran de la història. Però Gran Bretanya i França, ja que a Alemanya aquesta crisi li afecta menys, no estan disposats a parar la maquineta industrial, i partint dels assoliments de la Primera Revolució Industrial, s'enceta la Segona, a més del carbó, s'incorporà fins el 1914 el petroli com a font d'energia, al tèxtil i la siderúrgia s'afegiran, les indústries metal·lúrgiques, químiques, i de l'electricitat, i al ferrocarril s'afegiran el progrés del transport marítim, l'automòbil, l'aviació i la revolució en les comunicacions. Per superar la crisi cal baixar sous, la qual cosa reforça el moviment obrer, i cal adquirir matèries primeres més barates, i a més a més buscar nous mercats fora d'Europa. Per aconseguir les dues darreres coses es produix el fenómen de l'Imperialisme. La concentració de capitals permetrà la superació de la crisi però en fals perquè a banda de les injustícies que ocasiona a Europa i arreu el món, la competència econòmica entre estats que provoca tot plegat finalitzarà el 1914 amb la I Guerra Mundial".